martes, 15 de enero de 2008

Crónica Diari El Punt 13/05/07

Fills de Rogelio Rivel
La crònica
13/05/07

Explicava un dia l'equilibrista Ramon Muñoz, Karoli, que ja fa alguns anys va convèncer un home gran que fes de professor de circ en lloc de dedicar tantes hores a jugar al dòmino. Dit i fet. Aquest era Rogelio Rivel, un home de circ tradicional de tota la vida –membre de la històrica nissaga dels Rivel i germà de Charlie Rivel– que els darrers anys de la seva vida es va dedicar a fer classes d'acrobàcia a molts dels joves que ara, justament, són el present del circ que es fa a Catalunya, com Marcel Escolano, d'Els Galindos, o Joan López, de Desastrosus Circus. Les classes es feien a la Peña Barcelonesa, al Paral·lel. En el DVD El senyor Rogelio, que ahir al matí es va presentar al Centre d'Imatges Mas Iglesias, alguns d'aquests artistes, com ara el mateix Ramon Muñoz, Jordi Juanet Boni i Marcel Escolano, expliquen el testimoni de Rivel com a professor, assegut moltes vegades en un sofà que apareix en l'interessant treball que ha estat realitzat per Manolo Méndez.
DOCUMENT HISTÒRIC
El DVD, tot i les limitacions tècniques que té, conté una amplíssima informació i documentació gràfica. Mario Ramírez va explicar ahir en la presentació del treball –que la setmana passada van veure en una sessió reduïda tres dels quatre fills de Rogelio: Marisa, Mercedes i Pedro– que Rogelio va «trencar» la tradició del circ segons la qual la tècnica es transmet de pares a fills. «Rogelio –va dir Ramírez– va trencar aquella tradició i d'alguna manera vull pensar que la va engrandir. (...) La realitat és que bona part del circ que s'està fent a Catalunya avui mateix, tant pel que fa als espectacles com a la formació, és fruit d'aquesta llavor que Rogelio va sembrar.» Al vídeo hi tenen cabuda diverses veus que expliquen algunes anècdotes d'un pallasso que, fent trio amb els seus germans Celito i René, va trepitjar les pistes dels grans circs europeus, com ara el Knie o el Roncalli. Alguns dels que intervenen, entre d'altres, són Dani Cercos i Sílvia Compte, membres del grup Els Gingers; Marisa Andreu, Mercè Andreu, Enric de las Heras, Johny Rivel, Jordi Jané, Kike Aguilera, Tomàs Vila, Eli Bertran, Manuel Vela Valetti i Jordi Torrents, que en el vídeo, d'aproximadament una hora de durada, lamenta que a Catalunya els homenatges arribessin a Rogelio quan ja era molt gran, un quart de segle després d'haver-se jubilat. Segons explica Torrents, Rogelio va ser «un artista internacionalment reconegut que no se'l va començar a valorar fins molt tard».
En el treball, que es vol fer arribar a l'Associació de Professionals de Circ (APCC) perquè en faci la màxima difusió, també s'expliquen algunes anècdotes, com ara el gust que tenia Rogelio per escriure acudits i l'afició per fer travesses de futbol, així com el costum de portar sempre a sobre pastilles Juanola. Rogelio Rivel va ser un dels grans noms del circ europeu que va saber i va voler transmetre els seus coneixements a les noves generacions. El director de l'escola Rogelio Rivel, Marcel·lí Puig, ha dit en alguna ocasió que li agradaria que en un futur Tortell Poltrona ensenyés a les noves generacions que arriben la feina de pallasso.
Igual, exactament,que va fer Rogelio Rivel amb les actuals fornades d'artistes.
Algunes precisions a l’article d’en Marcel Barrera al diari el Punt:

La Penya Barcelonesa, on va donar classes Rogelio no estava al Paral.lel, sinó a Sant Pere més Baix. Marcel Escolano, dels “Galindos” o Joan López de “Desastrosus Cirkus” van ser alumnes de Rogelio a l’escola AREA, escola de dansa que dirigia i dirigeix Sonia Klamburg, i a ón Rogelio va continuar la seva tasca docent desprès de la Penya Barcelonesa.
Qui lamenta que a Catalunya els homenatges arribessin a Rogelio quan ja era molt gran, un quart de segle després d'haver-se jubilat -opinió que comparteixo-, és el seu gendre Joan (que no Jordi) Torrents.
Rogelio no escrivia acudits, el que si feia era contar-los, i amb una gràcia molt especial.
I per últim, no vull deixar de comentar que em sembla molt poc encertada la comparació final d’en Rogelio amb Tortell Poltrona, ni a nivell professional (encara que Tortell és un gran pallasso, en que grans circs ha actuat?), ni, de lluny, a nivell personal. Poltrona podria ensenyar a les noves generacions que arriben, no la feina de pallasso (hi han uns quants, millors i amb menys oportunitats, de mestres), en tot cas, la d’empresari venedor, expert en sortir als mèdia, i fer creure a l’administració, que ell solet es el Circ Català, (no pensem malament, segur que no ho fa per treure’n profit personal).

Cadascú al seu lloc, si us plau!.

Si volem documentar el circ català, hauriem de fer-lo amb el màxim de rigor.

Mario Ramírez